dimarts, 3 de març de 2009

L'espera


M’entelo com un vidre pel baf de l’atmosfera

Carregada de dintre; llegiré

Cansadament si m’ho permeten

Les veus del bar.

Tu vas i véns com sempre en mi.

Tinc temps, tinc molt de temps.

Tot d’una arribes

De fabulosos llunys. Miracle que t’acostis,

Fins a salvar-me.

Ja tot és

Com ha de ser. Cada moment,

L’espera.



Joan Vinyoli

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada