M’entelo com un vidre pel baf de l’atmosfera
Carregada de dintre; llegiré
Cansadament si m’ho permeten
Les veus del bar.
Tu vas i véns com sempre en mi.
Tinc temps, tinc molt de temps.
Tot d’una arribes
De fabulosos llunys. Miracle que t’acostis,
Fins a salvar-me.
Ja tot és
Com ha de ser. Cada moment,
L’espera.
Joan Vinyoli
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada