dimarts, 16 de desembre del 2008

Martí i Pol

La mateixa pregunta cent vegades
i el mateix tornaveu: la teva absència.

Tantes pluges m'inciten al neguit
perquè sóc sol, ben sol, i vagarejo
pels carrers quan la nit és fonda i clara.

Saber-te tan a prop m'angunieja.

Més et voldria inconegut, llunyà,
com un somni que a penes si es recorda,
perquè llavors estimar-te no fóra
res més que una inconcreta melangia.

(EL FUGITIU 1952-1957)

2 comentaris:

  1. mu grande wislawa y muy grande schiele
    si me dices como se hace eso de la lista de seguidores pues te devuelvo el ordago..

    ResponElimina